lunes, 10 de agosto de 2026

Tan invisible com crucial: la llengua en què comuniquem les nostres causes

Tan invisible com crucial: la llengua en què comuniquem les nostres causes

Des de l’Assemblea Confederal del 2024, un grup de persones treballem per a potenciar la diversitat lingüística, una de les accions incloses en el pla de comunicació aprovat a Alacant. Què ens porta com a organització ecologista a endinsar-nos en les implicacions lingüístiques de la nostra activitat? Intentarem explicar-ho en aquest article, però bàsicament és el desig que tota forma de vida en aquest planeta tingui el seu espai. I les llengües són vida.

El grup de treball per a potenciar la diversitat lingüística en Ecologistes en Acció es va crear en el primer trimestre del 2025, com estava previst en el pla de comunicació aprovat en l’assemblea d’Alacant. Som poques, d’Euskal Herria, Extremadura, País Valencià i Catalunya. I Galícia tangencialment. Animem des d’aquí a totes aquelles activistes que ho sentiu, a sumar-vos per a enriquir els punts de vista sobre una qüestió tan invisible com crucial: la llengua en la qual comuniquem les nostres causes.

Juntament amb les mesures de protecció de la biodiversitat és urgent actuar enfront de la pèrdua d’idiomes i diversitat cultural.

Ecologisme social i diversitat biocultural

Segons els nostres principis ideològics -Document aprovat en el Congrés Constituent d’Ecologistes en Acció i modificat en les Assemblees Confederals de 1999, 2005 i 2018- “ens solidaritzem amb tots els pobles del món i amb el seu dret a l’autodeterminació, i advoquem per la fi del colonialisme econòmic, cultural, i polític, que tan greus conseqüències ha tingut fins al present. Defensem el dret a la diversitat de les cultures autòctones i de les seves formes de vida. Propugnem una actuació global de tots els pobles en la defensa del medi ambient”.

Ecologistes en Acció és una organització social plural, on caben diferents maneres de viure l’ecologisme i on entenem que el destí de les societats humanes és inseparable dels ecosistemes naturals perquè com qualsevol altra espècie som ecodependientes (la nostra vida i salut depèn de la salut dels ecosistemes), biodependientes (la nostra capacitat de subsistir depèn de la biodiversitat) i interdependents (depenem de la cooperació entre les persones).

La diversitat lingüística i per tant, cultural, doncs, està estretament lligada amb l’ecologisme social. El sistema extractivista contra el qual lluitem, que nega veure’ns a nosaltres mateixos com a part de l’ecosistema, afecta també a la diversitat biocultural.

Per a reflexionar sobretot això, ens han inspirat alguns textos, com l’article d’Iñaki Martinez de Lluna, o el llibre publicat per la UNESCO ‘Compartir un món de diferències: la diversitat lingüísitica, cultural i biològica de la terra’. Així mateix, el Manifest per la Diversitat Biocultural, que ens sembla summament encertat en assenyalar en la seva introducció el vincle indivisible entre cultura i biodiversitat: “La cultura està vinculada i influenciada per relacions locals específiques entre les persones i el medi ambient, en diferents valors, coneixements i pràctiques relacionats amb la biodiversitat (en una varietat de formes de vida, inclosos gens, espècies, ecosistemes); en paral·lel, la conservació de la biodiversitat s’expressa utilitzant paraules i vocabulari a través dels gens socials de la cultura”. Fruit del treball col·laboratiu dut a terme a l’Austrian Academy of Sciences, amb la participació en grups de debat i intercanvi d’informació tant de persones de l’àmbit científic en diferents camps, com ciutadania, activistes culturals, entre altres, i traduït a 22 llengües, aquest manifest afirma que la biodiversitat i la diversitat cultural estan íntimament relacionades i interconnectades.

Segons la UNESCO s’ha demostrat que la degradació de la diversitat biològica -la greu pèrdua prevista d’un milió d’espècies- té un efecte negatiu sobre la diversitat cultural i lingüística i una recerca recent indica que s’està produint una disminució important en la diversitat biocultural a tot el món. Així, els signants manifesten la urgència d’actuar enfront d’aquesta pèrdua en paral·lel d’idiomes i diversitat cultural al costat de les mesures de protecció de la biodiversitat i fan propostes per a concretar aquestes connexions i desenvolupar alternatives mitjançant les quals contribuir positivament a preservar la complexitat dels entorns i comunitats. Consideren que un futur veritablement sostenible implica necessàriament la possibilitat que molts mons coexisteixin. Per a això, aposten per abordar les relacions sistèmiques entre les escales global i local en la pèrdua de diversitat biocultural i tracten qüestions d’economia i medi ambient, d’una banda, i educació i sensibilització per l’altre.

On estem, cap a on volem anar

Ja tenim feta una revisió i propostes de canvis en el protocol, de necessitats lingüístiques i materials. Hem comprovat que comptem amb una xarxa de traductores d’idiomes internacionals, però no de llengües cooficials de l’Estat. Volem organitzar-nos per a canviar això i ser més àgils a l’hora de traduir comunicacions i materials.

Tenim el gran repte de veure com dur a terme millores sense que suposin càrrega econòmica per a l’organització i, sobretot, d’aconseguir que totes i cadascuna de les persones que formem Ecologistes en Acció fem nostra aquesta lluita. No podem deixar que siguin només les federacions “amb llengua pròpia” els qui hagin de sufragar el cost i suportar l’esforç de conservar aquesta diversitat.

Necessitem anar a una, responsabilitzar-nos conjuntament de conrear aquesta vida local, d’arrel, de baix a dalt, que l’ésser humà transmetem amb el llenguatge. El finançament és una de les dificultats més grans que podem objectar davant el repte de conrear la diversitat lingüística. En efecte, el sistema establert, una vegada més, no afavoreix la biodiversitat -cultural i lingüística, en aquest cas-. No per això deixarem de lluitar per ella.